1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. 2 adj. [FL] Cas ablatiu. 3 [FL] ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda, que funciona com a complement circumstancial.
